Rafaela García López (1958-2015) va ser… Moltes coses.
Per a l’acadèmia, va ser Catedràtica del Departament de Teoria de l’Educació en la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació de la Universitat de València, categoria aquesta que va obtenir durant el seu acompliment en gestió, al llarg de deu anys, a través de la seua responsabilitat com a vicedegana d’estudis en la mateixa facultat, vivint el canvi de la nova cultura i consegüent escenari organitzatiu-curricular al que reptava l’univers dels ECTS pel que fa al model anterior. Al mateix temps, des de la recerca va aportar les seues línies d’anàlisis i estudi difoses a través de les seues publicacions internacionals i nacionals que l’erigien en referent indiscutible de la seua àrea de coneixement.
Des de la docència, Rafaela García López, a través de les seues assignatures vinculades a la Filosofia de l’Educació, a l’Educació Intercultural, la formació en valors i el compromís amb una ètica ciutadana, va generar cohortes d’alumnat l’admiració del qual i deixant continuen vives avui. Les seues eines, rotundes. A un sòlid i exigent plantejament epistemològic des de la seua actitud sempre crítica i reflexiva, li acompanyava alguna cosa que seria inherent al seu pas per l’acadèmia: la ferma creença en metodologies docents universitàries que ensenyaven i aprenien a aprendre i a ensenyar, interrogant-se contínuament. Ferm, fèrria i contagiosa defensora de metodologies actives, participatives, cooperatives i radicalment solidàries que erigiren a l’alumnat en indiscutible protagonista del seu propi procés d’aprenentatge, despuntava ja com a referent en la literatura referent als anys noranta. Entre totes aqueixes metodologies pedagògiques que practicava, ensenyava en el Servei de Formació Permanent i en diferents llocs de la geografia espanyola (Santiago de Compostel·la, Barcelona, Madrid, Salamanca…), publicava i vam tenir el privilegi d’acompanyar, difondre, descobrir i ser còmplices, es troba l’Aprenentatge Servei.
En la seua memòria, el premi RAGALO (Rafaela García López) pretén ser un homenatge, un reconeixement a una persona integral, lluitadora fins a l’extenuació de les seues idees pedagògiques, que va evidenciar com el ApS podia canviar l’aula, a l’alumnat, a nosotra/us mateixa/us… A la Universitat.
Rafaela García López (1958-2015) va ser… És i serà mestra per a molta/us de nosotra/us. Gràcies, Rafaela, per ajudar-nos a entendre que una altra universitat és possible… I necessària.